Avui ha estat un dia especial, un dia en què hem vist i viscut un país normal.
Engegar les notícies i veure l'acte institucional de l'11 de setembre, amb el President Montilla cantant tant "El cant de la Senyera" com "Els Segadors", com si fos una cosa normal (i no sé perquè me'n sorprenc...); amb els homenatges a la Senyera (enguany la de Ripoll, una ciutat que particularment m'agrada molt), com si fos una cosa normal; amb l'associació de veïns del barri del Remei de Vic repartint senyeres entre els seus veïns, catalans nouvinguts, perquè les pengin als balcons, cases i botigues, com si fos una cosa normal...
Veure, tot i el pont, i el desinterès, i el català perplex, riuades de gent a la mani, a l'Arc de Triomf, com si fos una cosa normal; la mostra d'entitats, amb associacions catalanes i de tot arreu i una reivindicació comuna (la identitat nacional), com si fos una cosa normal...
Veure la Senyera penjada als balcons, com si fos una cosa normal; el centenari de l'Estelada, amb un centenar d'ajuntaments hissant-la, com si fos una cosa normal...
I, passades les dotze, tornar a casa, feliç i catalanet, recollir la Senyera, i guardar-la a l'armari (amb la dignitat i l'orgull nacional) fins l'any que ve, com si fos una cosa la mar de normal...
Engegar les notícies i veure l'acte institucional de l'11 de setembre, amb el President Montilla cantant tant "El cant de la Senyera" com "Els Segadors", com si fos una cosa normal (i no sé perquè me'n sorprenc...); amb els homenatges a la Senyera (enguany la de Ripoll, una ciutat que particularment m'agrada molt), com si fos una cosa normal; amb l'associació de veïns del barri del Remei de Vic repartint senyeres entre els seus veïns, catalans nouvinguts, perquè les pengin als balcons, cases i botigues, com si fos una cosa normal...
Veure, tot i el pont, i el desinterès, i el català perplex, riuades de gent a la mani, a l'Arc de Triomf, com si fos una cosa normal; la mostra d'entitats, amb associacions catalanes i de tot arreu i una reivindicació comuna (la identitat nacional), com si fos una cosa normal...
Veure la Senyera penjada als balcons, com si fos una cosa normal; el centenari de l'Estelada, amb un centenar d'ajuntaments hissant-la, com si fos una cosa normal...
I, passades les dotze, tornar a casa, feliç i catalanet, recollir la Senyera, i guardar-la a l'armari (amb la dignitat i l'orgull nacional) fins l'any que ve, com si fos una cosa la mar de normal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada